ORÍGENS
Corpus Christi, Festes Majors i dècada dels vuitanta
El Ball de Diables és una de les representacions festives més antigues de cultura popular i tradicional catalana amb referències escrites l’any 1150 al Principat i el 1512 al País Valencià.
La síntesi del Ball de Diables és una representació entre la lluita del bé, representades per l’àngel, i les forces del mal, representades pels diables, amb el Ball de Sant Miquel com a principal representació.
Els balls de diables són un entremès festiu. El terme entremès es refereix a cadascuna de les representacions al·legòriques que concorria a la processó del Corpus anunciant el pas del Santíssim Sagrament. El més important d’aquests entremesos era l’argument d’una història, sovint complicada i amb molts personatges diferents, que es volia explicar al poble illetrat. Tot i això, l’espectacle era entenedor i senzill, on el text era anecdòtic i la trama s’anava construint d’una forma més o menys coneguda per tothom. El rerefons de la història sí pot considerar-se simple: ningú ha de pretendre ser com Déu ni ambicionar més enllà del que pot aspirar.
El seu context escènic també va ser utilitzat en festes de coronació, entrades solemnes dels monarques, celebracions de conquestes i altres festes civils. Principalment per les festes del Corpus, però, era on participaven en les processons eclesiàstiques com a acompanyament per donar un aspecte més cerimoniós. A la fi, els diables desfilaven capdavanters a la comitiva per obrir pas a les processons, etc.
A causa dels recels per part de l’Església i la monarquia es va prohibir tot aquest tipus d’entremesos, balls i bestiari, aquests elements van rebre una primera adaptació. Sumat a uns anys de bonança econòmica va facilitar la participació d’aquestes representacions a les festes majors de pobles i ciutats. Entre 1780 i 1800, les festes majors agafen una gran embranzida i els balls i entremesos passen a formar part dels Seguicis de Festa Major.
Finalment, a partir de la dècada dels anys vuitanta, amb els correfocs, l’element festiu experimenta una gran popularitat amb la creació de noves colles, fora de la zona tradicional del ball de diables estenent-se per tots els racons dels Països Catalans.
PRIMERES REFÈRENCIES
Participació de balls de diables a la Canonja
La primera referència que s’ha trobat, a hores d’ara, d’una participació d’un grup de diables a La Canonja data de l’any 1876, però no se’n torna a saber res més fins l’any 1880 i 1901, on es pot referenciar que va actuar una colla pròpia del poble de La Canonja.
Per zona geogràfica i referències de localitats veïnes, és molt probable que aquesta participació sigui de model individual, el qual es caracteritza perquè cada diable té un vestit diferent que confecciona, lloga o compra. A més, no hi ha jerarquia entre diables i no existeixen les figures de Llucifer, Diablessa, Capità, Alferes, Sant Miquel i altres àngels. Aquest model fou promogut per la classe burgesa de l’època, especialment a la zona de la ciutat de Reus.
