Si bé és cert que per referències podem observar que la participació de diables al poble de la Canonja va ser seguint el model de participació individual, en la creació del Ball de Diables de la Canonja i el seu posterior procés de tradicionalització es va considerar seguir el Model Penedesenc (vegeu Model).
Seguint aquest model, els diables segueixen una estructura jerarquitzada amb uns rols molt marcats, els quals defineixen diferents personatges, i que podria recordar a un exèrcit. Els màxims exponents de l’infern són el Llucifer i la Diablessa, seguits de dos comandaments intermedis. Finalment, trobem el gran gruix d’aquest bàndol: els diables rasos. Com en qualsevol altra unitat militar, també compten amb el seu acompanyament musical: els timbals de fusta i pegat de pell.
DIABLES RASOS I TIMBALERS
En el punt més baix de la jerarquia trobem a la tropa, els diables rasos. Es caracteritzen per ser la part més nombrosa de tot el ball i anar vestits iguals (casaca, pantalons i espardenyes de set vetes negres).
Els timbalers també són considerats diables i, és per això, que vesteixen igual que aquests. Els timbals que utilitzen són de fusta i amb pegat de pell, el qual es tensa mitjançant cordes i tensors de cuir.
RANGS INTERMEDIS: EL CAPITÀ i L'ALFERES
Si pugem un esgraó més en la jerarquia, trobem a dues figures noves que se situen entre la tropa i els caps de la formació. Tenen un paper molt important al Ball de Sant Miquel i Diables (o ball parlat), ja que són qui, juntament amb Llucifer i Diablessa, s’encaren directament a l’Arcàngel i l’Àngel.
El Capità és el primer diable i mà dreta de Llucifer mentre que l’Alferes és l’abanderat de la formació, identificant a tot el Ball.
Ambdós personatges vesteixen igual que els diables rasos, però porten estris diferents.
El Capità duu un trident, és a dir, una maça un pèl més gran que acaba amb tres vares en lloc d’una. A més, al mànec porta el distintiu de tres ratlles taronges, el qual li reconeix el rang.
L’Alferes duu una porra, és a dir, una maça igual que la dels diables però, en lloc de tenir un barrilet a la part superior, té una esfera. A més, al mànec s’hi poden observar dues ratlles taronges marcant el seu rang. Finalment, aquest mateix conté l’estendard, tret identificatiu del Ball.
Arribant al punt més alt de la jerarquia, trobem els màxims exponents de l’infern: el Llucifer i la Diablessa. Són els personatges capdavanters en la formació i protagonistes (juntament amb l’Arcàngel i l’Àngel) al ball parlat.
Llucifer
El Llucifer és el líder dels diables. Es caracteritza per dur una capa i un barret de copa, juntament amb el seu imponent ceptrot.
El Ball de Diables de la Canonja incorpora a Llucifer als inicis de l’entitat, però no és fins l’11 d’agost de 2017 que no es presenta el ceptrot que porta actualment. Aquest ceptrot simbolitza el crani d’un mamut, animal prehistòric i mític del poble de la Canonja. Té quatre vares com a punts de foc amb una capacitat total de 40 carretilles, i una base de forma polièdrica, amb cargols de ferro al seu interior, que sonen al sacsejar-lo. És obra de l’escultor i ferrer Antoni Mas i Castelltort.
Diablessa
La Diablessa és la companya inseparable de Llucifer, i comparteix el poder i el lideratge amb ell. És provocadora i barroera, i es caracteritza per dur una faldilla, una pamela i un ceptrot, diferent del de Llucifer. També porta un punyal, el qual serveix per amenaçar als àngels durant el ball parlat.
El Ball de Diables de la Canonja incorpora la figura de Diablessa el 14 d’abril de 2018, data la qual es presenta al públic juntament amb el seu ceptrot. Aquest conté el nom del poble de la Canonja, juntament amb el seu escut com a figura central. Té quatre vares com a punts de foc amb una capacitat total de 40 carretilles, i la seva base és de forma polièdrica, amb cargols de ferro al seu interior, que sonen en sacsejar-lo. Igual que el de Llucifer, és obra de l’escultor i ferrer Antoni Mas i Castelltort.
