Al llarg del segle XIX, tot i que ja existien els balls de diables com a tal, esdevenen dues corrents principals pel que fa al model de ball: el Model de Participació Individual i el Model Penedesenc. El primer model, s’estén per la zona de Reus, el Camp de Tarragona i Priorat, mentre que el segon ho fa al Penedès, Garraf i part de l’Anoia. Aquests dos models són considerats tradicionals i, fora d’aquestes zones, gairebé no existeix aquesta tradició. Durant la Guerra Civil, la postguerra i la dictadura desapareixen, com molts altres elements populars, una bona part dels balls de diables aleshores existents a Catalunya. Amb la restauració democràtica és quan es tornen a recuperar moltes de les tradicions culturals, i és quan apareixen, especialment a Barcelona, moltes colles de diables i grups de foc de nova creació, donant cabuda a elements que, fins alhesores, no havien existit i que, actualment, trobem en la majoria de colles. A dia d’avui, doncs, existeixen pocs grups de diables que conserven el model tradicional, els quals s’anomenen balls de diables.
MODEL DE PARTICIPACIÓ INDIVIDUAL
Sovint se l’ha malanomenat Model Baix Camp. Podem parlar de Model Camp de Tarragona, ja que, tot i que es promogués especialment des de la ciutat de Reus, es va estendre més enllà de la localitat i la comarca. En aquest model no hi ha un número fix de participants ni una estructura de personatges jerarquitzada si no que, com bé diu el nom, els integrants hi participen de forma individual i lliure. Els diables surten al carrer amb una indumentària que posseeixen o lloguen, la qual sol ser decorada de manera molt personalitzada, però sempre amb sanefes, decoracions geomètriques o figuracions de ninots i bubotes, que s’apliquen cosides al damunt de la sarja del vestit i que poden esdevenir un recurs per al lluïment personal. Sovint, també, aquests vestits eren llogats a la pròpia empresa pirotècnica. Igual que els vestits, la pirotècnia utilitzada és adquirida per cada diable, la qual porta en un civader, una bossa de roba de lli o sac que el propi diable duu penjada. Aquests diables no diuen versos, ni representen cap peça dramàtica. No tenen, tampoc, la figura de Llucifer i, encara menys, la de Diablessa.
MODEL PENEDESENC
Aquest model té l’orígen al Penedès, Garraf i part de l’Anoia. A diferència del model anterior, el Model Penedesenc es caracteritza per tenir una estructura jerarquitzada, amb l’existència d’uns rols de personatges molt definits i clars: Llucifer, Diablessa, Capità Borró, Alferes, diables rasos, timbalers, Àngel i Arcàngel Sant Miquel. També conté l’existència de parlaments, normalment versificats, i amb dues parts ben diferenciades. En primer lloc, una representació dramàtica sagrada o al·legòrica, coneguda com a ball parlat, acte sacramental, etc., i uns versos satírics -versos o versots- que solen ser d’actualitat, sovint crítics i coents. Pel que fa als vestits, en aquest model són tots iguals. La decoració és sempre pintada enlloc d’aplicada o brodada, de manera que no és tant ostentosa com la reusenca, degut a l’economia de les classes populars. Això també determina el nombre de carretilles que s’utilitzaven que, a diferència de l’anterior, era molt menor.
model del ball de diables de la canonja
Les referències que trobem en diversos articles de premsa fan pensar que la participació de diables a la Canonja va ser de model de participació individual, fet amb certa lògica ja que el municipi està al costat de Reus, i això fa que s’estengués pel territori.
L’entitat neix amb una idea una mica diluïda, sense una estructura jerarquitzada tot i que amb l’objectiu d’incorporar les figures de Llucifer i Diablessa, i amb vestits propietat d’aquesta però amb motius cosits. També inclou la figura del carro i els ajudants a l’hora de repartir pirotècnia. Com més avança l’associació, els vestits passen a ser de propietat individual a causa d’un canvi de disseny en aquests, i això fa que el model tingui traces del model Penedesenc i del de participació individual.
Durant el procés de tradicionalització del Ball es crea el debat de si s’ha d’anar cap a un model o altre i finalment s’escull el model Penedesenc. Els motius són varis, però el que fa decantar-se per aquest és que és un model molt més ric en quan a representació respecte l’altre. A més, el fet que l’entitat tingui els vestits de la seva propietat ajuda que la gent pugui formar part del Ball, sense la necessitat d’invertir en uns vestits nous. També es vol mantenir l’estructura amb Llucifer i Diablessa i el funcionament del carro.
Amb aquesta decisió i aquest procés es crea la figura de l’Arcàngel Sant Miquel, es renova el vestuari amb motius pintats enlloc de cosits i es reformula la formació del Ball, així com la creació del ball parlat, amb tot el que comporta.
Informació i referències extretes del llibre «L’Arboç i els diables penedesencs: Els parlaments, element característic d’un model», de Daniel Vilarrúbias Cuadras i Frederic Herrero Calvo